Simbols dinàmics

Cargol de mar
Simbolitza la pau, l'estabilitat i l'harmonia. Cada vegada que la Natàlia neteja es para a escoltar-lo com a símbol de necessitar aquesta pau i tranquil·litat enfront a la inestabilitat del món que representa el mar, ja que el cargol és una forma de tenir el mar controlat.

Flors i nines
Representen la seva infantesa perduda, i la felicitat i il·lusió d'un nen, ja que ella no va poder aprofitar aquella etapa de la seva vida. Són símbols d'aquesta etapa que Rodoreda utilitzava a totes les seves obres, perquè li recordaven la infància, el temps de felicitat perdut. Serveixen per alliberar-se momentàniament de la opressió i l'angúnia. Rodoreda les fa servir també per crear un mita de la infantesa.

Cordó umbilical

És símbol de l'ofegament, i paradoxalment, de la vida. Està relacionat amb la mort i amb l'absorció de la persona (l'Antoni gairebé mor ofegat pel cordó i la Natàlia somia que la vida se li escapa a causa de l'absorció del cordó umbilical cap a l'exterior), excepte al final, en què esdevé positiu, quan té por que l'Antoni mori perquè ha realitzat que l'estima.

L'embut

Aquest estri, té un paper molt important, ja que és un símbol que representa el que és la vida de la Colometa durant la seva pitjor etapa, a més, aquest entra a casa de la Natàlia amb el primer colom, i a partir d'aquest moment començarà el seu malson. La seva forma de con buit invertit fa que aquest utensili representa la vida de la protagonista, plena de dificultats cada vegada pitjors i més abundants. La protagonista té la sensació que la vida és un camí que a poc a poc es fa més petit i se li estreny. Per això, al final de la novel·la, quan està a la plaça, les cases del voltant es tornen en forma d'embut, perquè havia arribat a un punt, que ja no podia empassar-se res més.

Plaça del Diamant
Simbolitza el principi i el final de la relació de la Natàlia amb en Quimet, igual que l'inici i el final de la novel·la. A l'últim capítol, aquesta plaça és el lloc on la Natàlia crida per alliberar-se de tot el que s'ha callat durant tot el temps que ha estat sotmesa pel Quimet. A partir d'aquest moment podrà tenir un gest d'afecte amb l'Antoni i veure al seu marit amb ulls nous. Ara serà possible la felicitat: la novel·la acaba amb la paraula "contents".

Pobra Maria
És mencionada per primer cop al Parc Güell per part d'en Quimet i a partir d'allà la menciona constantment. Aquest fet que en Quimet ho digui repetides vegades simbolitza la virginitat, al començament, de la Colometa, i la representació d'aquesta virginitat en la de la Verge Maria. En Quimet ho diu també per la seva superioritat i per fer veure que havia sortit amb una altre noia abans que la Colometa.