Els coloms

 Els coloms és el símbol més important i més present durant l'obra. La història gira al seu voltant, entren a formar part de la novel·la quan comencen a aparèixer tots els problemes de la protagonista. Aleshores es crea un paral·lelisme entre l'arribada dels coloms i els problemes de Natàlia. És un símbol dinàmic, que evoluciona paral·lelament respecte a la vida de la Natàlia, aquest símbol pateix dues etapes:

La primera etapa de pessimisme i angoixa: En aquesta etapa en Quimet decideix que han de criar els coloms i aquests, en entrar a la casa se senten desplaçats, angoixats, i neguitosos, ja que estan tancats en el colomar, cosa que representa clarament la vida de la Colometa amb en Quimet. És a dir, la protagonista, Colometa se sent un petit colom mentre viu amb en Quimet. Els coloms representen el símbol de la seva vida amb en Quimet, i són causants de l'angoixa i el neguit per la seva fúria. L'arribada dels coloms, suposa l'inici dels grans problemes per a la Natàlia. Van entrant progressivament a la seva llar, al seu territori, fent- la fora (primer al terrat, després pel pis...), tal com ha fet en Quimet, entrant a la vida de la protagonista i imposant la seva voluntat. Aquesta etapa dels coloms suposa un record angoixant i neguitós per la protagonista que millorarà amb la seva evolució.
 

La segona etapa d'optimisme i bellesa: Una vegada ha estat casada de nou i convertida en la senyora Natàlia, deixant de costat la Colometa, l'episodi dels coloms es transforma en un procés que embelleix. Ja que la Natàlia recorda els coloms com si fossin un somni (en els somnis tot és preciós i perfecte) i aquest record la fa fins i tot enyorar-los i fins i tot, durant bastant temps la fa feliç pensar en les aus. Esdevé la senyora dels coloms, al parc on passeja, encara que explica una història irreal.

A més es troba una identificació dels coloms amb els marits de la Colometa:

D'una banda, amb el seu primer marit, en Quimet, trobem una clara relació, ja que en el moment en què la Natàlia es casa amb en Quimet comencen a aparèixer els coloms a la seva vida, i sembla que mentre ell segueixi, dient-lo d'una forma, amargant la vida a la Natàlia, els coloms també ho faran. A més en el moment en què en Quimet desapareix de la història i la Natàlia comença a ser lliure, també desapareixen els coloms. Per tant, sembla que animals i amo estan d'alguna manera relacionats, com ja hem comentat abans.

D'altra banda, amb l'Antoni, el seu segon marit, també podem trobar alguns símbols. Aquest, era a qui li compraven els menjars pels coloms, és a dir, d'alguna forma, ell era qui alimentava els coloms, però després a qui alimenta és a la Colometa i als seus fills.

Altres interpretacions:

Els coloms com a paral·lel metafòric de la maternitat:

Són idea d'en Quimet, però a poc a poc envaeixen l'espai i el temps de la Natàlia. Ja que, la Natàlia ha de fer-se cura de les dues responsabilitats d'en Quimet: els coloms i els fills. La Natàlia es rebel·la, destruint els ous, que simbolitza la seva ràbia i rebel·lió contra en Quimet i contra el paper de mare imposat per la societat. Explota contra la seva vida sotmesa als fills, a en Quimet i als coloms. Destaquem el fet que quan mor en Quimet, la Natàlia puja al terrat i es troba el darrer colom mort, fet que simbolitza l'alliberament d'aquesta opressió.

Els coloms com a model de societat:
Primer de tot, els coloms anul·len la identitat de la Natàlia, quan en Quimet li posa el nom de Colometa, aquesta au, representa la negació de la seva essència humana. Com ja hem dit eliminen l'espai vital i el temps de la protagonista i que representen l'autoritat d'en Quimet. Per tant, els coloms impliquen l'esclavatge de la Natàlia i s'associen al món masculí. Inclòs, alguns crítics associen els coloms com un model de societat que entra en conflicte i amenaça la societat igualitària, a la que aspira la protagonista. Per tant, tal com hem dit, la destrucció del món dels coloms té a veure amb la decisió d'eliminar un ordre social, històric i sexual que anul·la una determinada feminitat.