La Colometa
La protagonista, pateix una evolució
interior, des de la ingenuïtat inicial fins a la maduresa. La
història inicial s'inicia amb una pèrdua d'identitat. La relació
amb Quimet capgira radicalment la seva vida, la sotmet a un procés
de submissió, en el qual està present la pèrdua d'identitat. Ja en
el primer capítol, la noia deixa de ser Natàlia per dir-se
Colometa.
Natàlia-Colometa és, en la primera part de la
novel·la, una noia ingènua, bondadosa, i que pateix si li demanen
una cosa i ha de dir que no. Casada amb Quimet i aviat mare de dos
filis, entra en una vida plena d'angoixes i opressions: ha de
suportar les rareses d'en Quimet, ha de treballar fora de casa, no
pot atendre correctament els fills i li toca viure en uns moments
històrics delicats. La més significativa d'aquestes opressions és
la invasió de la mateixa casa, que fan els coloms que cria el marit.
I és contra aquesta opressió que es rebel·la la Colometa, i
comença a entrar en la fase de la maduresa i aprèn a dir no.
El personatge ha madurat i ha pres una decisió: es rebel·la contra allò que l'oprimeix i inicia un camí de recuperació cap a la mateixa identitat. La Natàlia es casa amb l'adroguer després de la mort d'en Quimet i és el mateix adroguer qui comença a reconstruir la identitat perduda adreçant-se-li pel seu nom: Natàlia.
Posant en paral·lel el transcurs del temps i l'evolució
de la protagonista, veiem que la primera transformació,
Natàlia-Colometa, correspon als anys de la República i la Guerra
Civil Espanyola, temps durs i de guerra, mentre que la restauració
de la primera identitat s'esdevé en el món de la postguerra quan
tothom mira de refer-se com pot d'una època dura. La Natàlia pateix
aquesta mateixa situació interiorment.
És llavors que embelleix el mateix passat: els coloms i el colomar, per exemple. Viu un estat que no diferencia la realitat del somni on tot esdevé igual però més bonic, idealitzat. Finalment, la Natàlia troba la felicitat. Succeeix en acabar el viatge que fa Natàlia/Colometa a la nit del seu passat i es desprèn d'ell amb un ganivet a la mà i en forma d'un gran crit.
Natàlia-Colometa és, en la primera part de la
novel·la, una noia ingènua, bondadosa, i que pateix si li demanen
una cosa i ha de dir que no. Casada amb Quimet i aviat mare de dos
filis, entra en una vida plena d'angoixes i opressions: ha de
suportar les rareses d'en Quimet, ha de treballar fora de casa, no
pot atendre correctament els fills i li toca viure en uns moments
històrics delicats. La més significativa d'aquestes opressions és
la invasió de la mateixa casa, que fan els coloms que cria el marit.
I és contra aquesta opressió que es rebel·la la Colometa, i
comença a entrar en la fase de la maduresa i aprèn a dir no.El personatge ha madurat i ha pres una decisió: es rebel·la contra allò que l'oprimeix i inicia un camí de recuperació cap a la mateixa identitat. La Natàlia es casa amb l'adroguer després de la mort d'en Quimet i és el mateix adroguer qui comença a reconstruir la identitat perduda adreçant-se-li pel seu nom: Natàlia.
Posant en paral·lel el transcurs del temps i l'evolució
de la protagonista, veiem que la primera transformació,
Natàlia-Colometa, correspon als anys de la República i la Guerra
Civil Espanyola, temps durs i de guerra, mentre que la restauració
de la primera identitat s'esdevé en el món de la postguerra quan
tothom mira de refer-se com pot d'una època dura. La Natàlia pateix
aquesta mateixa situació interiorment.És llavors que embelleix el mateix passat: els coloms i el colomar, per exemple. Viu un estat que no diferencia la realitat del somni on tot esdevé igual però més bonic, idealitzat. Finalment, la Natàlia troba la felicitat. Succeeix en acabar el viatge que fa Natàlia/Colometa a la nit del seu passat i es desprèn d'ell amb un ganivet a la mà i en forma d'un gran crit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada